18 DESEMBRE

DESCRIPCIÓ

Una part d’aquesta sessió ha estat dedicada a que tots els companys que no havien pogut fer alguna de les activitats proposades a la classe, poguessin fer-les.
Vam començar la classe amb les recitacions de: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Macià Bagur i Ariadna García.
Un cop vam acabar les recitacions vam començar amb l’exposició de l’activitat "Qui ets tú?". Aquesta la van fer la Cristina San salvador, l' Adrià Miquel i la Blanca Vivet.
Més tard vam passar a veure l’exposició del treball de territori de la Norma Augusto i l' Ariadna, les quals ens van presentar les danses tradicionals catalanes. Per acabar amb els exercicis que havíem de realitzar, el meu grup de debat, format per en Toni Ruiz, Sergio Ramírez, L' Adrià Miquel, Cristina Valera, Matí Villegas, l'Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García i jo, Laura Navarro vam fer un debat sobre la religió a les escoles. El Toni va ser el presentador del debat, els següents cinc companys eren l’equip en contra de la religió a les escoles i els cinc següents érem els membres de l’equip a favor.

REFLEXIÓ

La realització del debat per a mi ha estat molt interessat ja que va implicar debatre sobre aquell tema que tractaríem. Segons el meu parer crec que els encarregats de mostrar-li un camí als nens abans que ells puguin escollir el seu camí són els pares, aquelles persones que volen el millor per a ells. Per aquesta raó si aquests estan equivocats, el nen més endavant ja tindrà la possibilitat d’escollir. Per tant crec que l’assignatura de religió s’hauria d’impartir en totes aquelles escoles catòliques, afirmades com a tals, on els pares escollissin aquesta educació per als seus fills.

APROFUNDIMENT

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminari
permanent sobre l’ensenyament de la religió,

CONSIDEREN QUE:

1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la
humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca de
resposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui
som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser
feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?

2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructura
universal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de les
principals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat dels
humans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dóna
sentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquesta
faceta de la cultura humana.

3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el
plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profunda
actitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.

4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses
comunitats confessionals.

I PER TANT PROPOSEN QUE:

1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una
nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç
d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne
les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha
deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un
patrimoni que les diverses generacions han admirat.
Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:

a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.

b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,
amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes les
religions.

c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons les
diverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educar
en valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat no
confessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures
i matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s a
unes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir
l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es pot
obligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i
aprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la
docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució,
homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quina
sigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres
representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intents
d’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, en
detriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i
integradora.
Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació de
desafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el
multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’una
integració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú,
sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o
la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor.
Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar
en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal
a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una
normativa més justa i integradora.

Aquest és el vídeo que vam realitzar per al treball de territori (GTIC I COED).

Per a la realització d'aquest vídeo vam utilitzar el programa Imovie de Mac, un programa molt racomanable per a les facilitats i els bons resultats que dóna.
El vídeo el vam realitzar per a poder mostrar totes aquelles paradetes, espectacles i d'altres activitats que ens van fer gaudir al llarg del pont de la Inmaculada.

11 DESEMBRE

DESCRIPCIÓ

En la sessió del 11 de desembre vam començar amb les recitacions de: L’Anna Illa “El sultà, els seus formatges i els ratolins”, Rafa Moya “El pedigrí de Tosa de Mar”, Marta Juny “El pi de Formentó”,Carlota Montaner “Conte, La meva escola”, Alba Mayol “Atlàntida” de Jacint Verdaguer, Anna Lloberas “Mirall trencat”, Sara López “Bora la mar”, Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquiu, Aylen Merino “Veritat i mentida” de Lluís Llach, Núria Maldonado “Construir ponts enlloc de tanques”, Laura Millan “Llegenda de Perú, Huascaran i Huandoy”, Pere Mussoll “El Pere i el llop” i finalment la Paula Antonell “Narcís”.
Tot seguit vam donar pas als debats. El tema a debatre va ser el canvi de les vacances escolars, el qual, consisteix en avançar l’inici de curs i proposar unes noves festes durant el mes de febrer. El grup a favor estava format pels següents membres: Carolina Garcia , Anna Español, Helena Vall, Mª Eulalia Palmero, Clara Boix.El grup en contra: Alex Ramos , Mireia González, Linda Camacho, Sara López, Laura Sendín.

Reflexió

Les recitacions a mesura que avancem vam millorant molt. Els debats no es queden enrere sinó que també van milloren a mesura que poden aprendre dels grups que ho han fet anteriorment. Sobretot el debat s’ha vist molt preparat amb bones refutacions, una bona estructura i el mode amb que han parlat ha estat molt productiu i motivant. Amb aquesta millora és evident l’esforç que tots els alumnes anem fent per a millorar el nostre rendiment en aquestes classes.

Aprofundiment

La Generalitat de Catalunya proposa una restructuració de les vacances escolars
Avui parla amb el sector educatiu d'escurçar les vacances d'estiu en canvi de dues setmanes festives a l'octubre i al febrer
Govern, professors i associacions de mares i pares discuteixen avui, dins el Consell Escolar de Catalunya, com es pot modificar el calendari escolar. Segons el document de treball que VilaWeb ha pogut llegir, la idea és d'escurçar dues setmanes les vacances d'estiu i repartir-les durant el curs. Encara que el Departament d'Educació no ho hagi volgut confirmar, després de la reunió d'avui n'hi ha d'haver dues més per a mirar d'arribar a un acord.
El text de la Generalitat allarga el curs escolar fins a final de juny i el reprèn la primera setmana de setembre. En canvi, proposa una setmana de festa a final d'octubre i una altra a final de febrer (o allargar les vacances de Setmana Santa). En tot cas, el calendari no s'instauraria fins d'aquí a dos anys. Segons un dels sindicats de professors, el curs vinent pot aplicar-se una fórmula de transició: el curs començaria el 7 de setembre, i hi hauria cinc dies de festa la tercera setmana de febrer. Ara, aquesta proposta de modificació del calendari escolar de la Generalitat de Catalunya no satisfà pas tothom. La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) considera que resta pendent la conciliació de l'horari laboral i escolar. 'Els casals són molt cars i la majoria de famílies no es poden fer càrrec dels fills perquè treballen', explica la portaveu de la FAPAC, Yolanda Españó. També el sindicat de professors de l'ensenyament, USTEC, considera que una pausa al mig del curs pot resultar difícil per a les famílies. 'Fer alguna setmana de descans a mig curs és positiu per als professors, però també hem de pensar què en faran els pares, dels fills', comenta la portaveu de l'USTEC, Rosa Canyadell. I el responsable de Comunicació de la Federació d'Ensenyament de CC OO de Catalunya, Josep Miquel Lacasta, subratlla, així mateix, la dificultat de canviar el calendari escolar: 'No hi ha hagut cap govern capaç de modificar el calendari, perquè qualsevol canvi implica un debat social. I és que hem de tenir en compte que algú s’ha de fer càrrec dels fills, durant les vacances.' La comissió de treball del Consell Escolar de Catalunya continuarà discutint la modificació del calendari del curs en dues sessions més, previstes per als dies 11 i 18 de febrer.

4 DESEMBRE

Descripció

Vam començar la classe amb la recitació dels companys: Eva Gómez, Alba Estragué, Marc Sara García, Mireia González i Ariadna García.Més endavant vam seguir amb els debats. El primer grup, format per l'Ariadna García, Irene Recio, Laura Sánchez, Norma Augusto, David Cortés, Alba Estragué, Elena Carmona, Elena Ruiz, Eva Gómez i Marta Juny, va debatre sobre la proposta del ministre Gabilondo d'allargar l'ensenyament obligatori fins als 18 anys. El segon debat el tema tractat era la informatització a les aules. En aquest debat formaven part l' Anna Llongueres, Eva Ladevesa, Maria García, Lorena Padilla, Judith Carrique, Nuria Maldonado, Mar Gascó, Ethel Nogués, Natalia Carrique i Alba Casals.

Reflexió

Quant al tema de un dels debats, l’educació obligatoria fins els 18 anys, m’agradaria donar la meva opinió. Crec que el problema no és tant la obligació de què amb 16 anys els obliguis a seguir estudiant sinó el fet que els nens tenen una manca d’interès per els seus estudis que no volen seguir estudiant. Jo crec que gran part de la culpa prové de la metodologia amb que molts professors imparteixen les classes ja que si no es motiva al nen, és impossible que hi hagi un mínim d’interès per allò que li proposes.

Aprofundiment

El dibuix següent mostra la situació i reacció de molts dels afectats per aquesta llei (generalment pares, fills i professors)

27 NOVEMBRE

DESCRIPCIÓ

En la sessió d’aquest divendres hem fet recitacions en les quals Clara Boix, Anna Español, Natalia Carrique, Judith Carrique, Mònica de Haro, Laura Cazorla, Carles Costa, Àngel Caloca, Linda Camacho, Cristian Cubillo, Alba Casals, Angel Carrillo,Esteve Clop i Helena Carmona ens han recitat un poema, llegenda o conte.
Més endavant varem continuar amb els debats. El primer debat era sobre Escola privada i escola pública o també van diferenciar entre l'escola tradicional i l'escola contemporània. El segon debat parlava de l'autoritat dels mestres.

REFLEXIÓ

Els temes que s’han tractat en els debats d’avui crec que són molt complexos. És difícil parlar amb poca estona d’aquests aspectes ja que crec que són fets que han succeït amb el pas de bastant temps. Per aquesta raó també crec que s’hauran de millorar molts aspectes i haurà de passar algun temps per poder modificar tot allò que hem perdut o tot allò que ens manca per millorar.
D’altre banda, en relació al primer debat sobre les escoles publiques i les escoles privades, la gran diferencia que jo trobo és o el prestigi que diuen tenir segons quines escoles o la particular ideologia que mantenen. En el primer aspecte crec que s’hauria de procurar, per una millor educació dels nostres futurs alumnes, que en totes les escoles s’impartís una bona educació. Quant al segon factor, crec que si una escola vol mantenir una ideologia que a l’escola pública no es permet, i les famílies demanen una determinada educació a les escoles, aquestes han de donar resposta a la demanda d’aquests pares que busquen l’educació adequada per als seus fills.

APROFUNDIMENT

Deixo aquí una noticia que fa referència al tema tractat en un dels debats, l'autoritat del mestre

Gabilondo quiere tratar la autoridad del profesor en el pacto educativo
La fiscalía ya consideraba como atentados las agresiones a los docentes
"A mí me hubiera gustado más que esta medida se hubiera incorporado dentro del pacto social y político por la educación", dijo ayer el ministro de Educación Ángel Gabilondo, sobre la intención de la Comunidad de Madrid de reforzar el respeto a los docentes a través de la Ley de Autoridad del Profesor, que otorgará a los maestros rango de autoridad pública. El anuncio de la presidenta madrileña, Esperanza Aguirre, ha sido recibido entre el entusiasmo de unos (el sindicato Anpe o los padres católicos), el recelo de otros (UGT, CC OO o el Ministerio de Educación) y alguna abierta oposición (los padres de la asociación laica Ceapa).
· Sólo los profesores de la escuela pública tendrán rango de autoridad
· Una nueva ley endurece el castigo por agredir a los maestros
· La ley sin medios no da autoridad
· El Congreso rechaza considerar autoridad pública al profesor

Madrid dará por ley a los maestros el estatus de autoridad pública
Los sindicatos ven bien la medida en sí, pero algunos la creen insuficiente
Gabilondo dijo que hay que contemplar la medida con "mucho cuidado" por las consecuencias penales que pueda tener la calificación de autoridad pública -si se agrede a una autoridad pública, la pena es mayor, y por el principio de veracidad su palabra tendrá más valor en caso de conflicto-, y se mostró más partidario "de encontrar soluciones integrales que no sean dotar de autoridad sin más, sino que también haya medidas sociales que atiendan cuál es la situación general, no sólo de la autoridad en las escuelas, sino en todos los contextos en los que vivimos".
En cualquier caso, la idea de dar a los profesores el rango de autoridad pública no es nueva. En La Rioja y la Comunidad Valenciana ya se les reconocía como tal, aunque con un rango menor al de ley -en sus decretos de convivencia-, explica Carmen Guaita, responsable de Comunicación de Anpe, uno de los grandes defensores de la medida. Por otro lado, Cataluña sí lo reconoce en su ley educativa, pero sólo a los directores. Además, la Fiscalía General del Estado ya dijo en diciembre de 2008 que una agresión a un profesor -también a un profesional sanitario- debe considerarse como atentado a una autoridad pública.
De hecho, Cataluña no creyó necesario extender la medida más allá de los directores porque ya hay jurisprudencia en ese sentido: "Ha habido al menos dos fallos de los tribunales que han considerado a docentes que han sido agredidos autoridad pública a instancias del fiscal y del Departamento de Educación de la Generalitat", dijo un portavoz. Carmen Perona, de los servicios jurídicos de CC OO, explicó que la diferencia es que ley es de obligado cumplimiento, mientras que la fiscalía da orientaciones y después son los jueces quienes deciden.
Pero, más allá de la ley que plantea Madrid (que no reconoce como autoridad, igual que la fiscalía, a los docentes de la concertada y la privada) el debate está abierto, quizá por la preocupación de una parte del profesorado porque consideran que, efectivamente, han perdido autoridad ante alumnos y padres.
Esto es lo que creen desde Anpe, que celebran la decisión madrileña. Carmen Guaita dijo que se trata de un reconocimiento legal que sirve como espaldarazo de un respaldo social perdido. Eso, a pesar de que reconoce que la medida, pensada para casos excepcionales como son las agresiones a profesores, "en el día a día de los centros no supone un gran cambio". A CC OO y UGT Madrid, por su parte, la medida en sí misma no les parece mal, aunque recelan. "Simplemente es una cortina de humo" y "absolutamente insuficiente", dijo Francisco García de CC OO.
Para Pedro Rascón, presidente de la confederación laica de padres Ceapa, la propuesta madrileña es un "despropósito total y absoluto" y aseguró que la autoridad no se puede fijar por decreto. "Esto me recuerda demasiado a la vara de avellano y el miedo en clase de tiempos pasados que creíamos superados", dijo Rascón. Pero las asociaciones Concapa (católica) y Cofapa aplaudieron la medida: "Todo lo que se haga para reforzar la autoridad y el respeto hacia los docentes me parece perfecto", dijo Luis Carbonel, presidente de Concapa.
Por otro lado, la portavoz del PP en el Congreso, Soraya Sáenz de Santamaría, recordó que el pasado julio su partido ya pidió que los profesores de toda España fueran autoridad pública y José Antonio Alonso, portavoz del PSOE, aseguró que elevar a los docentes a rango de autoridad jurídico-penal es competencia del Estado, y no de una comunidad.

13 NOVEMBRE - Recitació llegenda

DESCRIPCIÓ

En la classe del divendres 13 de novembre vam començar les recitacions. Aquesta data era la meva, jo havia de recitar. Veritablement aquesta recitació va portar moltes estones d’estudi, de memorització. Crec que no és simplement saber les paraules del text, ja que, és necessari conèixer el significat per poder-les entendre i transmetre. A més a més, requereix més treball ja que has de memoritzar-ho bé perquè els nervis traïcionen molts cops i això comporta una recitació més difícil.
La Lluïsa ens ha repartit uns full on alguns dels meus companys havien de fet l’avaluació de les recitacions. En aquests papers es demanava valorar la postura, l’expressió oral, el control dels nervis, la mirada, la gesticulació i d’altres preguntes que ajudaven als companys que havien de valorar les recitacions dels altres.




Quan vam donar per finalitzades les exposicions d’aquella jornada vam començar amb els debats. En aquest primer debat es va parlar de l’escola privada i va ser protagonitzat per: Carles Costa, Àngel Carrillo, Edu Santos, Marta Pintos, Javier Garcia, Alba Mayol, Esteve Clop, Marc Pérez, Oscar Valverde i Pere Mussoll.


Reflexió

Quant a la recitació, per a mi ha estat un exercici que m’ha permès començar a treure els nervis davant el públic. Això comporta una gran dificultat però crec que és molt necessari ser capaç de parlar en públic, sobretot en la nostra carrera.
Més tard els debats també m’han semblat una gran oportunitat per a tots nosaltres. No només per a aquells que fan el debat, que també, sinó per tots aquells que escoltem i podem assabentar-nos de molts temes d’actualitat educativa o de demanda educativa molt importants per a nosaltres.

2 NOVEMBRE

Descripció

En aquesta classe vam haver de fer les presentacions del "Qui ets tu?". Per exposar el procés que varem seguir per la realització d’aquest treball, vam enganxar les fotografies que havíem portat del company que vam descriure. Més tard, cada alumne havia de sortir a explicar el seu procés tot fent menció del company escollit.
Jo vaig escollir la cristina Valera, de la qual no vaig parlar gaire del seu aspecte físic sinó de la seva vestimenta.

Reflexió

Aquest treball per a mi ha estat productiu en dos aspectes. Primerament, el fet d’haver de sortir davant de tota la classe a fer una petita exposició ajuda a que comencem a perdre els nervis i la dificultat per parlar bé davant el públic. A més a més, m’ha ajudat a conèixer més a la Cristina i a poder mostrar-li a tota la classe allò que havia conegut d’ella.

Aprofundiment

Aquí us deixo la meva descripció del qui ets tu, que fa referència a una noia de la classe que no passa desapercebuda per ningú, i no només per la vestimenta sinó per la seva forma de ser i de tractar als altres.





QUI ETS TU? – Cristina Valera
La Cris és una noia de 18 anys que viu a Terrassa, és morena, no gaire alta.. però per saber diferenciar-la entre tots els companys de la classe no cal descriure-la físicament, sinó descriure la seva vestimenta. Ara, ja és normal arribar a la universitat pensant: Què es posarà avui la Cris? Pot ser les seves mitges blanques amb flors i uns pantalons curts, uns pantalons que s’aguantin amb els genolls, una samarreta amb un color molt vistós.. però mai arribarà sense la seva “chupa negre”, així és com ella la nombra, i les seves bambes Nike de molts colors.
La veritat és que la seva vestimenta ajuda a esbrinar que és una persona que no pretèn mostrar una falsa imatge davant del altres, tot el contrari, s’ha mostrat tal com és des de el dia que la vaig coneixer. Això ha permes que tots els que estem al seu voltant l’heguem conegut rapidament.
Una de les grans virtuds que veig en ella és que és molt riallera i continuament està fent bromes. I, a de més, no és una d’aquelles persones que pretenen fer gràcia als altres i no ho consegueixen sinó que és natural en ella. Realment és necessari tenir a persones així al voltant ja que quan estem fent treballs i ens adonem que tenim moltes coses a fer ens posem molt nervioses, però sempre apareix un dels comentaris de la Cris que fan que desaparegui la tensió. També s’ha de dir que és una persona molt despistada. Només cal explicar que des de que va començar la universitat i ens vam conèixer ja ha perdut les claus de casa, o s’ha oblidat uns papers per entregar o treballar, es deixa la cartera allà on va... i l’altra dia va perdre la seva “chupa negre”!
M’ha sorprès molt la Cristina ja que som persones amb una forma de ser i de pensar molt diferent, però ens hem entès molt bé.

26 OCTUBRE

DESCRIPCIÓ
En aquesta sessió ens va repartir unes fotocòpies amb un resum de les tipologies textuals. Concretament vam tractar el text descriptiu, les seves característiques, l'estructura,l'elaboració i la seva finalitat. Per a una millor comprensió varem veure diversos exemples de descripció. Més tard ens va repartir la fotocòpia de la caracterització dels registres socials.

Seguidament vam fer grups de 5 persones per pensar en cançons que fessin descripcions de persones.
Per finalitzar la classe ens va repartir en una fotocòpia diferents fragments dels llibres "Un home de paraula" de l'Imma Monsó”; "El país del vi", "Relacions particulars", "A peu per Aragó", "Els pobles, les ciutats, els homes".

REFLEXIÓ

Personalment aquesta sessió m’ha ajudat a recordar totes aquelles característiques dels textos descriptius per a una millor escriptura, però sobretot pensant en un futur treball “qui ets tu?” basat en una descripció d’algun company de classe. A més a més la lectura dels textos ha estat de gran enriquiment per el mode en que parlava de la descripció, tot allò que ens pot mostrar i sorprendre amb una descripció.

APROFUNDIMENT

Aquí deixo una cançó que hem comentat a classe que canta la descripció d'una noia.
La cançó és: Laura, de Lluis Llach

QUI ETS TU

QUI ETS TU? – Cristina Valera
La Cris és una noia de 18 anys que viu a Terrassa, és morena, no gaire alta.. però per saber diferenciar-la entre tots els companys de la classe no cal descriure-la físicament, sinó descriure la seva vestimenta. Ara, ja és normal arribar a la universitat pensant: Què es posarà avui la Cris? Pot ser les seves mitges blanques amb flors i uns pantalons curts, uns pantalons que s’aguantin amb els genolls, una samarreta amb un color molt vistós.. però mai arribarà sense la seva “chupa negre”, així és com ella la nombra, i les seves bambes Nike de molts colors.
La veritat és que la seva vestimenta ajuda a esbrinar que és una persona que no pretèn mostrar una falsa imatge davant del altres, tot el contrari, s’ha mostrat tal com és des de el dia que la vaig coneixer. Això ha permes que tots els que estem al seu voltant l’heguem conegut rapidament.
Una de les grans virtuds que veig en ella és que és molt riallera i continuament està fent bromes. I, a de més, no és una d’aquelles persones que pretenen fer gràcia als altres i no ho consegueixen sinó que és natural en ella. Realment és necessari tenir a persones així al voltant ja que quan estem fent treballs i ens adonem que tenim moltes coses a fer ens posem molt nervioses, però sempre apareix un dels comentaris de la Cris que fan que desaparegui la tensió. També s’ha de dir que és una persona molt despistada. Només cal explicar que des de que va començar la universitat i ens vam conèixer ja ha perdut les claus de casa, o s’ha oblidat uns papers per entregar o treballar, es deixa la cartera allà on va... i l’altra dia va perdre la seva “chupa negre”!
M’ha sorprès molt la Cristina ja que som persones amb una forma de ser i de pensar molt diferent, però ens hem entès molt bé.

23 OCTUBRE

Descripció

Hem iniciat la classe de Comunicació oral, escrita i digital amb la recitació, per part de la professora Lluïsa Cirera, d'un poema sobre els paletes, que diu així:

Els paletes sou alts i forts i teniu les mans duresaparentment mancades de tendresa;però a les festes us poseu vestits de llanai acompanyeu les noies al cinema,preneu vermut amb una mica de ginebrai fumeu tabac de preu.Tota la setmana heu treballata ple sol,a ple vent,i teniu la pell foscai les mans enduridesde tant amuntegar les pedres;però els ulls us lluenagosaradament,i si algú vol saber tot allò que ha passatdurant la setmanacaldrà que us miri els ulls,perquè vosaltres enfilats a les bastidesdescobriu sense esforç tots els secrets.Sou alts i forts i teniu la pell foscaaparentment insensible i rugosa;però les noies us besenen la intimitat dels portalsi vosaltres les serveu tendramentdins els braços,els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,els braços que serven tendramentles gavetesi les pedres blavoses,i les bigues i els taulonsi fins les casesi tot el món si convingués.Sou alts i forts i teniu els braços dursi les mans duresi la pell insensible;però sovint canteu tot trep i sabeu estimar amb tanta alegriaque tant se val de totes les altres coses allant.
Miquel Martí i Pol. Els paletes.

A continuació, hem parlat de la importància del blog, ja que hem de ser constants de totes aquelles activitats de l’assignatura que fem tant dintre com fora de l’aula.

Més tard la Lluïsa ens ha explicat en què consisteix la Lliga de debat universitari, de la Xarxa Vives d'Universitats. És una competició que té una durada de quatre jornades en la qual equips d'estudiants universitaris debaten sobre un tema. L'objectiu d’aquests debats és promoure la col·laboració interuniversitària i de promocionar activitats i accions en defensa de la llengua catalana.
Per a més comprensió hem vist el debat final de la Lliga del curs 2007/2008, on debatien estudiants de l’ Universitat de Barcelona i de l’ Universitat Pompeu Fabra.

Reflexió

L'objectiu principal del visionament del vídeo és, en primer lloc, el coneixement de l'estructura general que ha de regir un debat: la distribució i duració dels torns de paraula, de les exposicions, de les respostes i de les interpel·lacions, així com els papers que ha d'exercir l'equip (posicionament a favor o en contra del tema tractat) i cada component integrant d'aquest; i, en segon lloc, l'observació i l'anàlisi de l'oratòria i dels aspectes formals de cada interlocutor: com desenvolupa el seu discurs, si el transmet amb una velocitat, pronúncia, modulació i timbre de veu clares i correctes, així com el llenguatge no verbal que transmet la seva positura, els gestos, les mans i la mirada de l'orador.
Considero que el visionament d'aquest vídeo ha estat quelcom molt positiu, en primer lloc perquè desconeixia l'existència de la Lliga de debat universitari i m'ha resultat una iniciativa molt atractiva per la promoció i defensa de la nostra llengua i per establir un vincle interuniversitari, i en segon lloc perquè crec que ens serà de gran utilitat l'aplicació dels coneixements que hem extret d'aquest debat per una posterior aplicació en el que realitzarem a classe.

Aprofundiment

En el meu parer, són molts els aspectes exposats que cal tenir presents per una excel·lent oratòria. Tot i això, crec que es poden relacionar tots aquests conceptes presents en el debat amb els que exposen en el llibre Com parlar bé en públic na Joana Rubio i en Francesc Puigpelat. Per aquest motiu, crec que tant veure el vídeo com la lectura del llibre són imprescindibles en la posada en pràctica dels futurs debats de classe, i no només d'això, sinó també per l'aplicació a la nostra la futura vida professional.

16 OCTUBRE

DESCRIPCIÓ

El dia 16 d’Octubre a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital la professora Lluïsa Cirera va reprendre els apunts que varem deixar l’ultima classe.Seguint la pauta que ens va donar, varem acabar d’analitzar:- Ús de les frases fetes i refranysCom per exemple: anar amb peus de plom, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda… de mica en mica s’omple la pica, per el maig cada dia un raig, qui dóna consell que doni remei…- Morfosintaxi genuïna- Ús correcte dels verbs Darrerament vam continuar amb el segon bloc – Expressió escrita-Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherència i cohesió.L’ús correcte de la puntuació on es imprescindible conèixer bé la funció de tots els signes , dintre de les possibilitats.I per últim l’ús notable de la cal·ligrafia i pulcritud ja que el receptor tindrà bona percepció de l’emissor.Al final de la classe vam fer un exercici en grup on s’havien de respondre diverses preguntes com: si nosaltres teníem algun llibre de rondalles, si coneixíem algun autor ,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixíem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.

REFLEXIÓ

A partir de tot el que varem dir a la classe vaig extreure la importància que té l’ús correcte tant l’expressió oral com la escrita en l’àmbit educatiu ja que un nen no ha d’aprendre errors respecte aquest tema. Del segon exercici vaig conèixer autors com Pep Coll i Joan Amades o la diferencia entre rondalla (narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser senzilla) i llegenda(narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.).De les llegendes del nostre territori com el timbaler del bruc o el pont del diable. Així doncs amb aquest segon bloc de la classe vaig adonar-me’n que també és necessari el coneixement de narracions rondalles, llegendes per enriquir el nostre saber cultural i social que ens envolta i fer-lo conèixer als infants.

COED: LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Realment la comunicació no verbal ens dóna molta informació. Sobretot m’agradaria parlar de la mirada. Crec que la mirada és l’eina més descriptiva que tenim. Si ens fixem per exemple en les fotos que tenim a casa, inclús sent “irreals” ens transmeten moltes coses. Un s’adona de que pot encertar en el 95% dels casos, com està el que està a la fotografia. Existeix com un alfabet de mirades que al llarg de la nostra vida anem completant. Però a de més de l’alfabet comú, poc a poc anem coneixent les diferents mirades de les persones més properes a nosaltres. Quan de petits ens portàvem molt malament, calia que el pare o el professor digues alguna cosa o ho podíem percebre en la seva mirada?
El més sorprenent és que són el signe més real de que diem la veritat. És molt difícil que alguna persona enganyi amb els ulls. Alguna persona que creia que mentíeu no us ha dit mai: “repeteix-ho mirant-me als ulls i et diré si et crec”.
Penso que la mirada és un dels regals més preciats que tenim. Pot mostrar felicitat, decepció, incertidum, dubte, dificultat, dolor, esforç… Com canvia la vida quan t’adones què hi ha persones al teu voltant que et miren amb amor. És difícil viure rodejat per mirades amb les que no t’identifiques, que no t’ajuden a entendre qui ets. Com diu l’ imatge: “em puc estimar a mi mateix perquè he estat estimat per un altre”.

Comunicació oral, escrita i digital (textos de classe)

He escollit aquests textos que estan molt relacionats entre ells i és un dels temes que més m’ha cridat l’atenció. Els textos són: “L’art de saber escoltar”, “Escoltar i sentir” i “L’alternança entre paraula i silenci”.
El fragment del llibre d’en Sebastià Serrano: “El regal de la comunicació”, on parla del poderós llenguatge dels ulls també és molt interessant. Em van sorprendre molt tres frases del text que diuen: “Tots som buscadors de mirades. Per al nadó –i l’Infant- els ulls valen com el menjar, ja que li forneixen les primeres experiències d’unió mútua i recíproca amb els altres essers humans. I la natura dels primers contactes determinarà el grau de qualitat del seu desenvolupament emocional”.
El fragment següent és la reducció que he fet dels tres textos:
És un goig sentir-se escoltat atentament ja que escoltar és acollir a l’altre en la pròpia llar. Escoltar és un acte intencionat que prové del desig de saber quin tresor guarda la persona a qui escoltem. Una paraula profunda demana una escolta profunda i la condició d’aquesta escolta és la humilitat. Però ara hi ha massa soroll, dedins i defora la persona. Aquest soroll porta a un món on les persones no s’escolten, on els grans no escolten els petits, on les incomprensions i les interferències estan sempre presents i on fallen els mecanismes elementals de transmissió de valors, de llenguatges, d’idees, de creences i de costums.
Tots ens adonem que estem fets per parlar però no podríem pronunciar una paraula si abans no l’haguéssim rebuda.
La vida humana és una alternança entre paraules i silenci però la condició prèvia per exercir l’art de dialogar és l’art d’escoltar. Si el emissor i el receptor parlen simultàniament, no és possible el diàleg. Aquests suposats diàlegs que sovint escoltem i veiem a través dels mitjans de comunicació de masses són un espectacle vergonyós i, fins i tot, vergonyant per a la condició humana. Si el consumidor fos consegüent, hauria de sancionar aquest circ delirant de paraules malsonants però al no fer-ho mostra la derrota de d’intel·ligència i de la sensibilitat estètica del telespectador.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquests textos descriuen d’una forma molt maca el silenci i el diàleg però actualment poca gent l’entén així, si és que algú té interès en entendre-ho. Ara tothom va de bòlit. Volem fer tantes coses que no tenim temps d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, llavors quan escoltarem als altres?. En un fragment del text de “escoltar i sentir” (frases subratllades) es descriu d’una forma molt real la metodologia de vida que ens envolta. Estem donant un gran pes a coses que no són el més important (com el treball, el gimnàs, l’ordinador..). Estem començant a donar preferència a aquestes coses abans que a la família o als amics. Així no ens adonem que les persones que ens envolten tenen la necessitat de ser escoltades però el que és més greu és que en veritat NOSALTRES TAMBÉ NECESSITEM QUE ALGÚ ENS ESCOLTI.

AUDIO

aquets audio l'he fet amb la Sonia Perez.

Sonia: ¡Hola, Don Pepito!
Laura: ¡Hola, Don José!
Sonia: ¿Pasó usted por mi casa?
Laura: Por su casa yo pasé.
Sonia: ¿Vió usted a mi abuela?
Laura: A su abuela yo la vi.
Sonia: ¿Iba con su nieto?
Laura: ¡¡¡¡Sí!!!!
Sonia: ¡Adiós, Don Pepito!
Laura: ¡Adiós, Don José!
Bar blanquerna: ji ji ja ja