Comunicació oral, escrita i digital (textos de classe)

He escollit aquests textos que estan molt relacionats entre ells i és un dels temes que més m’ha cridat l’atenció. Els textos són: “L’art de saber escoltar”, “Escoltar i sentir” i “L’alternança entre paraula i silenci”.
El fragment del llibre d’en Sebastià Serrano: “El regal de la comunicació”, on parla del poderós llenguatge dels ulls també és molt interessant. Em van sorprendre molt tres frases del text que diuen: “Tots som buscadors de mirades. Per al nadó –i l’Infant- els ulls valen com el menjar, ja que li forneixen les primeres experiències d’unió mútua i recíproca amb els altres essers humans. I la natura dels primers contactes determinarà el grau de qualitat del seu desenvolupament emocional”.
El fragment següent és la reducció que he fet dels tres textos:
És un goig sentir-se escoltat atentament ja que escoltar és acollir a l’altre en la pròpia llar. Escoltar és un acte intencionat que prové del desig de saber quin tresor guarda la persona a qui escoltem. Una paraula profunda demana una escolta profunda i la condició d’aquesta escolta és la humilitat. Però ara hi ha massa soroll, dedins i defora la persona. Aquest soroll porta a un món on les persones no s’escolten, on els grans no escolten els petits, on les incomprensions i les interferències estan sempre presents i on fallen els mecanismes elementals de transmissió de valors, de llenguatges, d’idees, de creences i de costums.
Tots ens adonem que estem fets per parlar però no podríem pronunciar una paraula si abans no l’haguéssim rebuda.
La vida humana és una alternança entre paraules i silenci però la condició prèvia per exercir l’art de dialogar és l’art d’escoltar. Si el emissor i el receptor parlen simultàniament, no és possible el diàleg. Aquests suposats diàlegs que sovint escoltem i veiem a través dels mitjans de comunicació de masses són un espectacle vergonyós i, fins i tot, vergonyant per a la condició humana. Si el consumidor fos consegüent, hauria de sancionar aquest circ delirant de paraules malsonants però al no fer-ho mostra la derrota de d’intel·ligència i de la sensibilitat estètica del telespectador.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquests textos descriuen d’una forma molt maca el silenci i el diàleg però actualment poca gent l’entén així, si és que algú té interès en entendre-ho. Ara tothom va de bòlit. Volem fer tantes coses que no tenim temps d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, llavors quan escoltarem als altres?. En un fragment del text de “escoltar i sentir” (frases subratllades) es descriu d’una forma molt real la metodologia de vida que ens envolta. Estem donant un gran pes a coses que no són el més important (com el treball, el gimnàs, l’ordinador..). Estem començant a donar preferència a aquestes coses abans que a la família o als amics. Així no ens adonem que les persones que ens envolten tenen la necessitat de ser escoltades però el que és més greu és que en veritat NOSALTRES TAMBÉ NECESSITEM QUE ALGÚ ENS ESCOLTI.