Per a mi crear un blog i utilitzar-lo constantment ha estat una experiència completament nova. És veritat que utilitzo sovint el facebook i que hi ha una gran semblança però per a mi ha estat una novetat l’ús del blog. Ha estat difícil mantenir una constància sempre amb el blog, la veritat és que poc a poc m’he anat acostumant i m’ha estat més senzill seguir un ritme de treball.
Fent referència a aspectes més pràctics, la veritat és que em va costar bastant conèixer totes les aplicacions i saber-les utilitzar bé, però ha estat molt gratificant veure que , amb ajuda d’alguns companys, he pogut començar a apropar-me més a les noves tecnologies.
Quant a l’assignatura de GTIC en general també m’ha resultat una mica difícil seguir el ritme ja que jo partia des de un coneixement molt escàs de l’ús de l’ordinador i dels seus programes.
M’ha sorprès perquè he après a utilitzar una gran quantitat de programes, alguns amb més o menys dificultat. Programes com el Gimp, l’Audacity, el Cmap tools , el blogger, el google docs, la viquipèdia, el slideboom, el google notebook i alguns altres. Dels programes que hem utilitzat només coneixia el movimaker i el powerpoit. És possible que d’altres els hagués utilitzat en algun moment però no coneixia bé el seu ús.
M’agradaria concloure amb la idea que marxo d’aquesta assignatura. Aquestes classes m’han ajudat a adonar-me’n de la necessitat de les noves tecnologies a l’escola, sobretot perquè són un instrument molt útil per a transmetre uns coneixements d’una forma dinàmica i productiva. A més a més, les noves tecnologies no són exclusivament útils per als nens sinó que poden ajudar a una millor comunicació entre professors, entre pares i professors i inclusiu una comunicació constructiva entre professor i alumne. Acabar dient que he après moltes coses mirant els coneixements amb els que vaig arribar però també m’he adonat què em manquen moltes coses per aprendre.
Les dues intervencions més significatives han estat:
1. FOOGRAFIA RETOCADA
2. VÍDEO PER GRUPS
dilluns, 28 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
18 DESEMBRE
DESCRIPCIÓ
Una part d’aquesta sessió ha estat dedicada a que tots els companys que no havien pogut fer alguna de les activitats proposades a la classe, poguessin fer-les.
Vam començar la classe amb les recitacions de: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Macià Bagur i Ariadna García.
Un cop vam acabar les recitacions vam començar amb l’exposició de l’activitat "Qui ets tú?". Aquesta la van fer la Cristina San salvador, l' Adrià Miquel i la Blanca Vivet.
Més tard vam passar a veure l’exposició del treball de territori de la Norma Augusto i l' Ariadna, les quals ens van presentar les danses tradicionals catalanes. Per acabar amb els exercicis que havíem de realitzar, el meu grup de debat, format per en Toni Ruiz, Sergio Ramírez, L' Adrià Miquel, Cristina Valera, Matí Villegas, l'Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García i jo, Laura Navarro vam fer un debat sobre la religió a les escoles. El Toni va ser el presentador del debat, els següents cinc companys eren l’equip en contra de la religió a les escoles i els cinc següents érem els membres de l’equip a favor.
REFLEXIÓ
La realització del debat per a mi ha estat molt interessat ja que va implicar debatre sobre aquell tema que tractaríem. Segons el meu parer crec que els encarregats de mostrar-li un camí als nens abans que ells puguin escollir el seu camí són els pares, aquelles persones que volen el millor per a ells. Per aquesta raó si aquests estan equivocats, el nen més endavant ja tindrà la possibilitat d’escollir. Per tant crec que l’assignatura de religió s’hauria d’impartir en totes aquelles escoles catòliques, afirmades com a tals, on els pares escollissin aquesta educació per als seus fills.
APROFUNDIMENT
DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminari
permanent sobre l’ensenyament de la religió,
CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la
humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca de
resposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui
som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser
feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructura
universal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de les
principals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat dels
humans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dóna
sentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquesta
faceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el
plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profunda
actitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses
comunitats confessionals.
I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una
nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç
d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne
les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha
deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un
patrimoni que les diverses generacions han admirat.
Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,
amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes les
religions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).
2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons les
diverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educar
en valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.
3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat no
confessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures
i matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s a
unes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir
l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es pot
obligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i
aprovar una altra matèria.
4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la
docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució,
homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quina
sigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres
representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intents
d’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, en
detriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i
integradora.
Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació de
desafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el
multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’una
integració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú,
sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o
la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor.
Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar
en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal
a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una
normativa més justa i integradora.
Una part d’aquesta sessió ha estat dedicada a que tots els companys que no havien pogut fer alguna de les activitats proposades a la classe, poguessin fer-les.
Vam començar la classe amb les recitacions de: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Macià Bagur i Ariadna García.
Un cop vam acabar les recitacions vam començar amb l’exposició de l’activitat "Qui ets tú?". Aquesta la van fer la Cristina San salvador, l' Adrià Miquel i la Blanca Vivet.
Més tard vam passar a veure l’exposició del treball de territori de la Norma Augusto i l' Ariadna, les quals ens van presentar les danses tradicionals catalanes. Per acabar amb els exercicis que havíem de realitzar, el meu grup de debat, format per en Toni Ruiz, Sergio Ramírez, L' Adrià Miquel, Cristina Valera, Matí Villegas, l'Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García i jo, Laura Navarro vam fer un debat sobre la religió a les escoles. El Toni va ser el presentador del debat, els següents cinc companys eren l’equip en contra de la religió a les escoles i els cinc següents érem els membres de l’equip a favor.
REFLEXIÓ
La realització del debat per a mi ha estat molt interessat ja que va implicar debatre sobre aquell tema que tractaríem. Segons el meu parer crec que els encarregats de mostrar-li un camí als nens abans que ells puguin escollir el seu camí són els pares, aquelles persones que volen el millor per a ells. Per aquesta raó si aquests estan equivocats, el nen més endavant ja tindrà la possibilitat d’escollir. Per tant crec que l’assignatura de religió s’hauria d’impartir en totes aquelles escoles catòliques, afirmades com a tals, on els pares escollissin aquesta educació per als seus fills.
APROFUNDIMENT
DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminari
permanent sobre l’ensenyament de la religió,
CONSIDEREN QUE:
1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la
humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca de
resposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui
som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser
feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?
2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructura
universal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de les
principals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat dels
humans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dóna
sentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquesta
faceta de la cultura humana.
3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el
plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profunda
actitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses
comunitats confessionals.
I PER TANT PROPOSEN QUE:
1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una
nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç
d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne
les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha
deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un
patrimoni que les diverses generacions han admirat.
Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:
a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.
b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,
amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes les
religions.
c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).
2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons les
diverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educar
en valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.
3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat no
confessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures
i matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s a
unes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir
l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es pot
obligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i
aprovar una altra matèria.
4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la
docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució,
homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quina
sigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres
representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intents
d’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, en
detriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i
integradora.
Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació de
desafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el
multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’una
integració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú,
sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o
la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor.
Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar
en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal
a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una
normativa més justa i integradora.
dimecres, 16 de desembre del 2009
WEBQUEST
WebQuest
És un tipus d'activitat didàctica que consisteix en fer una investigació guiada amb recursos provinents d’Internet i que promogui el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes.Les WebQuest són utilitzades pels mestres com a recurs didàctic ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de manipulació d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
EXEMPLE DE WEBQUEST: “visita a la Granja”
En aquesta web podem trobar diferents apartats, i són els següents:
Aquest webquest està creat per a tots els infants de primer cicle de primària. Els objectius són que els alumnes puguin aprendre conceptes relacionats amb la granja d’una forma més dinàmica i productiva.
- Introducció (s’explica una mica què es farà, com es dividiran ja que ho faran a partir dels diferents animals i s’explicita tot el necessari per a realitzar el projecte)
- Tasques (per a realitzar amb els alumnes com poden ser: escollir un animal i explicar perquè, dibuixar-lo, saber què mengen..)
- Procés (recerca de la informació i preparació del projecte)
- Recursos (possibles materials útils)
- Avaluació (individual i de grup)
- Conclusions (jutjar amb els companys si ha estat productiu, si ha agradat, aspectes a millorar, avantatges i desavantatges..)
És un tipus d'activitat didàctica que consisteix en fer una investigació guiada amb recursos provinents d’Internet i que promogui el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes.Les WebQuest són utilitzades pels mestres com a recurs didàctic ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de manipulació d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
EXEMPLE DE WEBQUEST: “visita a la Granja”
En aquesta web podem trobar diferents apartats, i són els següents:
Aquest webquest està creat per a tots els infants de primer cicle de primària. Els objectius són que els alumnes puguin aprendre conceptes relacionats amb la granja d’una forma més dinàmica i productiva.
- Introducció (s’explica una mica què es farà, com es dividiran ja que ho faran a partir dels diferents animals i s’explicita tot el necessari per a realitzar el projecte)
- Tasques (per a realitzar amb els alumnes com poden ser: escollir un animal i explicar perquè, dibuixar-lo, saber què mengen..)
- Procés (recerca de la informació i preparació del projecte)
- Recursos (possibles materials útils)
- Avaluació (individual i de grup)
- Conclusions (jutjar amb els companys si ha estat productiu, si ha agradat, aspectes a millorar, avantatges i desavantatges..)
dimarts, 15 de desembre del 2009
Aquest és el vídeo que vam realitzar per al treball de territori (GTIC I COED).
Per a la realització d'aquest vídeo vam utilitzar el programa Imovie de Mac, un programa molt racomanable per a les facilitats i els bons resultats que dóna.
El vídeo el vam realitzar per a poder mostrar totes aquelles paradetes, espectacles i d'altres activitats que ens van fer gaudir al llarg del pont de la Inmaculada.
Per a la realització d'aquest vídeo vam utilitzar el programa Imovie de Mac, un programa molt racomanable per a les facilitats i els bons resultats que dóna.
El vídeo el vam realitzar per a poder mostrar totes aquelles paradetes, espectacles i d'altres activitats que ens van fer gaudir al llarg del pont de la Inmaculada.
PROJECTES TELEMÀTICS
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.
Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.
exemples de pojectes telemàtics
Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.
exemples de pojectes telemàtics
diumenge, 13 de desembre del 2009
11 DESEMBRE
DESCRIPCIÓ
En la sessió del 11 de desembre vam començar amb les recitacions de: L’Anna Illa “El sultà, els seus formatges i els ratolins”, Rafa Moya “El pedigrí de Tosa de Mar”, Marta Juny “El pi de Formentó”,Carlota Montaner “Conte, La meva escola”, Alba Mayol “Atlàntida” de Jacint Verdaguer, Anna Lloberas “Mirall trencat”, Sara López “Bora la mar”, Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquiu, Aylen Merino “Veritat i mentida” de Lluís Llach, Núria Maldonado “Construir ponts enlloc de tanques”, Laura Millan “Llegenda de Perú, Huascaran i Huandoy”, Pere Mussoll “El Pere i el llop” i finalment la Paula Antonell “Narcís”.
Tot seguit vam donar pas als debats. El tema a debatre va ser el canvi de les vacances escolars, el qual, consisteix en avançar l’inici de curs i proposar unes noves festes durant el mes de febrer. El grup a favor estava format pels següents membres: Carolina Garcia , Anna Español, Helena Vall, Mª Eulalia Palmero, Clara Boix.El grup en contra: Alex Ramos , Mireia González, Linda Camacho, Sara López, Laura Sendín.
Reflexió
Les recitacions a mesura que avancem vam millorant molt. Els debats no es queden enrere sinó que també van milloren a mesura que poden aprendre dels grups que ho han fet anteriorment. Sobretot el debat s’ha vist molt preparat amb bones refutacions, una bona estructura i el mode amb que han parlat ha estat molt productiu i motivant. Amb aquesta millora és evident l’esforç que tots els alumnes anem fent per a millorar el nostre rendiment en aquestes classes.
Aprofundiment
La Generalitat de Catalunya proposa una restructuració de les vacances escolars
Avui parla amb el sector educatiu d'escurçar les vacances d'estiu en canvi de dues setmanes festives a l'octubre i al febrer
Govern, professors i associacions de mares i pares discuteixen avui, dins el Consell Escolar de Catalunya, com es pot modificar el calendari escolar. Segons el document de treball que VilaWeb ha pogut llegir, la idea és d'escurçar dues setmanes les vacances d'estiu i repartir-les durant el curs. Encara que el Departament d'Educació no ho hagi volgut confirmar, després de la reunió d'avui n'hi ha d'haver dues més per a mirar d'arribar a un acord.
El text de la Generalitat allarga el curs escolar fins a final de juny i el reprèn la primera setmana de setembre. En canvi, proposa una setmana de festa a final d'octubre i una altra a final de febrer (o allargar les vacances de Setmana Santa). En tot cas, el calendari no s'instauraria fins d'aquí a dos anys. Segons un dels sindicats de professors, el curs vinent pot aplicar-se una fórmula de transició: el curs començaria el 7 de setembre, i hi hauria cinc dies de festa la tercera setmana de febrer. Ara, aquesta proposta de modificació del calendari escolar de la Generalitat de Catalunya no satisfà pas tothom. La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) considera que resta pendent la conciliació de l'horari laboral i escolar. 'Els casals són molt cars i la majoria de famílies no es poden fer càrrec dels fills perquè treballen', explica la portaveu de la FAPAC, Yolanda Españó. També el sindicat de professors de l'ensenyament, USTEC, considera que una pausa al mig del curs pot resultar difícil per a les famílies. 'Fer alguna setmana de descans a mig curs és positiu per als professors, però també hem de pensar què en faran els pares, dels fills', comenta la portaveu de l'USTEC, Rosa Canyadell. I el responsable de Comunicació de la Federació d'Ensenyament de CC OO de Catalunya, Josep Miquel Lacasta, subratlla, així mateix, la dificultat de canviar el calendari escolar: 'No hi ha hagut cap govern capaç de modificar el calendari, perquè qualsevol canvi implica un debat social. I és que hem de tenir en compte que algú s’ha de fer càrrec dels fills, durant les vacances.' La comissió de treball del Consell Escolar de Catalunya continuarà discutint la modificació del calendari del curs en dues sessions més, previstes per als dies 11 i 18 de febrer.
En la sessió del 11 de desembre vam començar amb les recitacions de: L’Anna Illa “El sultà, els seus formatges i els ratolins”, Rafa Moya “El pedigrí de Tosa de Mar”, Marta Juny “El pi de Formentó”,Carlota Montaner “Conte, La meva escola”, Alba Mayol “Atlàntida” de Jacint Verdaguer, Anna Lloberas “Mirall trencat”, Sara López “Bora la mar”, Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquiu, Aylen Merino “Veritat i mentida” de Lluís Llach, Núria Maldonado “Construir ponts enlloc de tanques”, Laura Millan “Llegenda de Perú, Huascaran i Huandoy”, Pere Mussoll “El Pere i el llop” i finalment la Paula Antonell “Narcís”.
Tot seguit vam donar pas als debats. El tema a debatre va ser el canvi de les vacances escolars, el qual, consisteix en avançar l’inici de curs i proposar unes noves festes durant el mes de febrer. El grup a favor estava format pels següents membres: Carolina Garcia , Anna Español, Helena Vall, Mª Eulalia Palmero, Clara Boix.El grup en contra: Alex Ramos , Mireia González, Linda Camacho, Sara López, Laura Sendín.
Reflexió
Les recitacions a mesura que avancem vam millorant molt. Els debats no es queden enrere sinó que també van milloren a mesura que poden aprendre dels grups que ho han fet anteriorment. Sobretot el debat s’ha vist molt preparat amb bones refutacions, una bona estructura i el mode amb que han parlat ha estat molt productiu i motivant. Amb aquesta millora és evident l’esforç que tots els alumnes anem fent per a millorar el nostre rendiment en aquestes classes.
Aprofundiment
La Generalitat de Catalunya proposa una restructuració de les vacances escolars
Avui parla amb el sector educatiu d'escurçar les vacances d'estiu en canvi de dues setmanes festives a l'octubre i al febrer
Govern, professors i associacions de mares i pares discuteixen avui, dins el Consell Escolar de Catalunya, com es pot modificar el calendari escolar. Segons el document de treball que VilaWeb ha pogut llegir, la idea és d'escurçar dues setmanes les vacances d'estiu i repartir-les durant el curs. Encara que el Departament d'Educació no ho hagi volgut confirmar, després de la reunió d'avui n'hi ha d'haver dues més per a mirar d'arribar a un acord.
El text de la Generalitat allarga el curs escolar fins a final de juny i el reprèn la primera setmana de setembre. En canvi, proposa una setmana de festa a final d'octubre i una altra a final de febrer (o allargar les vacances de Setmana Santa). En tot cas, el calendari no s'instauraria fins d'aquí a dos anys. Segons un dels sindicats de professors, el curs vinent pot aplicar-se una fórmula de transició: el curs començaria el 7 de setembre, i hi hauria cinc dies de festa la tercera setmana de febrer. Ara, aquesta proposta de modificació del calendari escolar de la Generalitat de Catalunya no satisfà pas tothom. La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) considera que resta pendent la conciliació de l'horari laboral i escolar. 'Els casals són molt cars i la majoria de famílies no es poden fer càrrec dels fills perquè treballen', explica la portaveu de la FAPAC, Yolanda Españó. També el sindicat de professors de l'ensenyament, USTEC, considera que una pausa al mig del curs pot resultar difícil per a les famílies. 'Fer alguna setmana de descans a mig curs és positiu per als professors, però també hem de pensar què en faran els pares, dels fills', comenta la portaveu de l'USTEC, Rosa Canyadell. I el responsable de Comunicació de la Federació d'Ensenyament de CC OO de Catalunya, Josep Miquel Lacasta, subratlla, així mateix, la dificultat de canviar el calendari escolar: 'No hi ha hagut cap govern capaç de modificar el calendari, perquè qualsevol canvi implica un debat social. I és que hem de tenir en compte que algú s’ha de fer càrrec dels fills, durant les vacances.' La comissió de treball del Consell Escolar de Catalunya continuarà discutint la modificació del calendari del curs en dues sessions més, previstes per als dies 11 i 18 de febrer.
diumenge, 6 de desembre del 2009
4 DESEMBRE
Descripció
Vam començar la classe amb la recitació dels companys: Eva Gómez, Alba Estragué, Marc Sara García, Mireia González i Ariadna García.Més endavant vam seguir amb els debats. El primer grup, format per l'Ariadna García, Irene Recio, Laura Sánchez, Norma Augusto, David Cortés, Alba Estragué, Elena Carmona, Elena Ruiz, Eva Gómez i Marta Juny, va debatre sobre la proposta del ministre Gabilondo d'allargar l'ensenyament obligatori fins als 18 anys. El segon debat el tema tractat era la informatització a les aules. En aquest debat formaven part l' Anna Llongueres, Eva Ladevesa, Maria García, Lorena Padilla, Judith Carrique, Nuria Maldonado, Mar Gascó, Ethel Nogués, Natalia Carrique i Alba Casals.
Reflexió
Quant al tema de un dels debats, l’educació obligatoria fins els 18 anys, m’agradaria donar la meva opinió. Crec que el problema no és tant la obligació de què amb 16 anys els obliguis a seguir estudiant sinó el fet que els nens tenen una manca d’interès per els seus estudis que no volen seguir estudiant. Jo crec que gran part de la culpa prové de la metodologia amb que molts professors imparteixen les classes ja que si no es motiva al nen, és impossible que hi hagi un mínim d’interès per allò que li proposes.
Aprofundiment
El dibuix següent mostra la situació i reacció de molts dels afectats per aquesta llei (generalment pares, fills i professors)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
