18 DESEMBRE

DESCRIPCIÓ

Una part d’aquesta sessió ha estat dedicada a que tots els companys que no havien pogut fer alguna de les activitats proposades a la classe, poguessin fer-les.
Vam començar la classe amb les recitacions de: Adrià Miquel, Sergio Ramírez, Macià Bagur i Ariadna García.
Un cop vam acabar les recitacions vam començar amb l’exposició de l’activitat "Qui ets tú?". Aquesta la van fer la Cristina San salvador, l' Adrià Miquel i la Blanca Vivet.
Més tard vam passar a veure l’exposició del treball de territori de la Norma Augusto i l' Ariadna, les quals ens van presentar les danses tradicionals catalanes. Per acabar amb els exercicis que havíem de realitzar, el meu grup de debat, format per en Toni Ruiz, Sergio Ramírez, L' Adrià Miquel, Cristina Valera, Matí Villegas, l'Àngel Caloca, Rafa Moya, Pau Nin, Beatriz González, Oscar García i jo, Laura Navarro vam fer un debat sobre la religió a les escoles. El Toni va ser el presentador del debat, els següents cinc companys eren l’equip en contra de la religió a les escoles i els cinc següents érem els membres de l’equip a favor.

REFLEXIÓ

La realització del debat per a mi ha estat molt interessat ja que va implicar debatre sobre aquell tema que tractaríem. Segons el meu parer crec que els encarregats de mostrar-li un camí als nens abans que ells puguin escollir el seu camí són els pares, aquelles persones que volen el millor per a ells. Per aquesta raó si aquests estan equivocats, el nen més endavant ja tindrà la possibilitat d’escollir. Per tant crec que l’assignatura de religió s’hauria d’impartir en totes aquelles escoles catòliques, afirmades com a tals, on els pares escollissin aquesta educació per als seus fills.

APROFUNDIMENT

DECLARACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ
Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminari
permanent sobre l’ensenyament de la religió,

CONSIDEREN QUE:

1. L’educació ha de facilitar el coneixement d’aquelles manifestacions que la
humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca de
resposta a les preguntes que tradicionalment s’han considerat religioses: qui
som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser
feliç?, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei dels altres?

2. Una educació global no pot ignorar el fet religiós ni l’estudi de l’estructura
universal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de les
principals fonts d’inspiració dels veritables valors. Més de la meitat dels
humans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dóna
sentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació a aquesta
faceta de la cultura humana.

3. La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el
plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profunda
actitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.

4. La formació en una fe concreta no pertoca a l’escola, sinò a les diverses
comunitats confessionals.

I PER TANT PROPOSEN QUE:

1. La Cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una
nova manera d’entendre l’aconfessionalitat: una aconfesionalitat capaç
d’estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne
les particularitats. No es por excloure una experiència humana que ha
deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un
patrimoni que les diverses generacions han admirat.
Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:

a) Programa de “cultura religiosa” entesa com eix transversal.

b) Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió,
amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes les
religions.

c) Ensenyament de les religions integrat a l’àrea de les ciències socials.
d) Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).

2. L’alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons les
diverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educar
en valors diferents els membres d’una mateixa comunitat humana.

3. Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat no
confessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures
i matèries que tot l’alumnat pugui compartir sense necessitat d’adscriure’s a
unes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir
l’ensenyament d’una determinada religió en una assignatura ni es pot
obligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i
aprovar una altra matèria.

4. El professorat encarregat ha d’haver estat qualificat i preparat per a la
docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució,
homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quina
sigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres
representatius de les diverses confessions religioses, per tal d’evitar intents
d’adoctrinament o de proselitisme a favor d’una o altra confessió, en
detriment d’una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i
integradora.
Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació de
desafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el
multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d’una
integració social democràtica. Es tracta d’edificar una nació cívica on cadascú,
sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o
la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor.
Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar
en pràctica, ja des d’ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal
a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avançar cap a una
normativa més justa i integradora.