Realment la comunicació no verbal ens dóna molta informació. Sobretot m’agradaria parlar de la mirada. Crec que la mirada és l’eina més descriptiva que tenim. Si ens fixem per exemple en les fotos que tenim a casa, inclús sent “irreals” ens transmeten moltes coses. Un s’adona de que pot encertar en el 95% dels casos, com està el que està a la fotografia. Existeix com un alfabet de mirades que al llarg de la nostra vida anem completant. Però a de més de l’alfabet comú, poc a poc anem coneixent les diferents mirades de les persones més properes a nosaltres. Quan de petits ens portàvem molt malament, calia que el pare o el professor digues alguna cosa o ho podíem percebre en la seva mirada?
El més sorprenent és que són el signe més real de que diem la veritat. És molt difícil que alguna persona enganyi amb els ulls. Alguna persona que creia que mentíeu no us ha dit mai: “repeteix-ho mirant-me als ulls i et diré si et crec”.
Penso que la mirada és un dels regals més preciats que tenim. Pot mostrar felicitat, decepció, incertidum, dubte, dificultat, dolor, esforç… Com canvia la vida quan t’adones què hi ha persones al teu voltant que et miren amb amor. És difícil viure rodejat per mirades amb les que no t’identifiques, que no t’ajuden a entendre qui ets. Com diu l’ imatge: “em puc estimar a mi mateix perquè he estat estimat per un altre”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada