2 NOVEMBRE

Descripció

En aquesta classe vam haver de fer les presentacions del "Qui ets tu?". Per exposar el procés que varem seguir per la realització d’aquest treball, vam enganxar les fotografies que havíem portat del company que vam descriure. Més tard, cada alumne havia de sortir a explicar el seu procés tot fent menció del company escollit.
Jo vaig escollir la cristina Valera, de la qual no vaig parlar gaire del seu aspecte físic sinó de la seva vestimenta.

Reflexió

Aquest treball per a mi ha estat productiu en dos aspectes. Primerament, el fet d’haver de sortir davant de tota la classe a fer una petita exposició ajuda a que comencem a perdre els nervis i la dificultat per parlar bé davant el públic. A més a més, m’ha ajudat a conèixer més a la Cristina i a poder mostrar-li a tota la classe allò que havia conegut d’ella.

Aprofundiment

Aquí us deixo la meva descripció del qui ets tu, que fa referència a una noia de la classe que no passa desapercebuda per ningú, i no només per la vestimenta sinó per la seva forma de ser i de tractar als altres.





QUI ETS TU? – Cristina Valera
La Cris és una noia de 18 anys que viu a Terrassa, és morena, no gaire alta.. però per saber diferenciar-la entre tots els companys de la classe no cal descriure-la físicament, sinó descriure la seva vestimenta. Ara, ja és normal arribar a la universitat pensant: Què es posarà avui la Cris? Pot ser les seves mitges blanques amb flors i uns pantalons curts, uns pantalons que s’aguantin amb els genolls, una samarreta amb un color molt vistós.. però mai arribarà sense la seva “chupa negre”, així és com ella la nombra, i les seves bambes Nike de molts colors.
La veritat és que la seva vestimenta ajuda a esbrinar que és una persona que no pretèn mostrar una falsa imatge davant del altres, tot el contrari, s’ha mostrat tal com és des de el dia que la vaig coneixer. Això ha permes que tots els que estem al seu voltant l’heguem conegut rapidament.
Una de les grans virtuds que veig en ella és que és molt riallera i continuament està fent bromes. I, a de més, no és una d’aquelles persones que pretenen fer gràcia als altres i no ho consegueixen sinó que és natural en ella. Realment és necessari tenir a persones així al voltant ja que quan estem fent treballs i ens adonem que tenim moltes coses a fer ens posem molt nervioses, però sempre apareix un dels comentaris de la Cris que fan que desaparegui la tensió. També s’ha de dir que és una persona molt despistada. Només cal explicar que des de que va començar la universitat i ens vam conèixer ja ha perdut les claus de casa, o s’ha oblidat uns papers per entregar o treballar, es deixa la cartera allà on va... i l’altra dia va perdre la seva “chupa negre”!
M’ha sorprès molt la Cristina ja que som persones amb una forma de ser i de pensar molt diferent, però ens hem entès molt bé.